Demà dimarts hi hà concentració a les 19 h a la Plaça de la Verge, a València. No es pot aguantar més aquest genocidi autoritzat pels Estats Units d'America (EUA) amb la complicitat que dona el silènci de la resta del mon.
Hi hà un dit valencià: "De fora vindràn que de casa ens tiraràn" i això es el que està passant a Palestina, que ha vist el seu territori reduït ja a tan sols la franja de Gaza i poc més, degut a l'invasió cruel i impune de l'exercit israelià amb el beneplàcid dels EUA.
No ens podem callar. No comptaràn amb el nostre silenci.
Tan sols en aquestos 3 díes de nadal ja duguem l'esgarradora xifra de 305 morts i seguim sumant.
En blanc->Territori israelià
En Negre-> Territori palestí
- 1º Mapa-> Palestina abans de 1946
- 2º Mapa-> Pla de participació 1947
- 3º Mapa-> Palestina de 1948 a 1967
- 4º Mapa-> Palestina amb la construció del mur
Entrades
6 comentaris:
Palestina no és sols Gaza, com dius. Per favor mira el mapa. Cisjordània ocupa la major part del territori de Palestina allí es troba el govern de la Autoritat Nacional Palestina de Habás. I les principals ciutats com Ramalla, Jericó, Betlem, Nablus...
De tota manera la resposta israelí és totalment desproporciona i salvatge. I no sols miren a altre costat els USA, on està la Unió Europea o els mateixos països àrabs?.
Estimat anònim, crec que t'has equivocat de blog, al Catarroja Descoberta no pretenim donar lliçons de res a ningú i molt menys d'història contemporànea (no es l'especialitat de cap de nosaltres), però ens agradaría que pegares una ulladeta a aquet resúm cronològic i després tornares a llegir el post intentant llegir entre linees.
1878: Fundació de la primera colònia agrícola sionista en Palestina (Petah Tikva, que significa obertura de la esperança).
1882: Vint-i-cinc mil immigrants jueus s'instal•len en Palestina, la majoria procedents d'Europa Oriental.
1891: Maurice de Hirsch, un baró alemany, funda a Londres l'Associació de Colonització Jueua per a ajudar els colons sionistes en Palestina.
1896: Theodor Herzl, escriptor jueu austrohongarés publica un llibre que defén la creació d'un Estat jueu.
1897: Nahman Syrkin, fundador del sionisme socialista, sosté que Palestina “ha de ser evacuada per als jueus”. Té lloc el Primer Congrés Sionista, que crea a Suïssa l'Associació Sionista Mundial i ací es demana “una llar per al poble jueu en Palestina”.
1901: El Fons Nacional Jueu comença a adquirir terres en Palestina per a l'Associació, que han de ser usades i treballades exclusivament per jueus.
1904-1914: Quaranta mil immigrants sionistes arriben a Palestina, són el 6 % del total de la població.
1917: Declaració Balfour. El secretari d'Estat britànic promet recolzar “una llar nacional jueu en Palestina”. Les forces otomanes es rendixen a Jerusalem al general Allenby.
1919: El Primer Congrés Nacional Palestí rebutja a Jerusalem la Declaració Balfour, i exigix la independència del país. Un representant de la Comissió Sionista en la “Conferencia de Paz” de París demana una Palestina “tan jueua com a anglesa és Anglaterra”. Winston Churchill declara “hi ha jueus, a els que hem promés portar a Palestina, que donen per establit que s'esborrarà a la població local segons els convinga”.
1919-1933: Trenta-cinc mil sionistes emigren a Palestina, ara són el 12 % de la població i tenen un 3 % de la terra.
1920: Se funda l'Haganá, l'organització militar clandestina del sionisme (el que hui anomenen “grup terrorista”). Se li atorga a Gran Bretanya el mandat sobre Palestina, que serà aprovat pel Consell de la Societat de Nacions 2 anys després, i entrarà en vigor en 1923.
1924-1928: Arriben a Palestina seixanta-set mil nous immigrants sionistes, la mitat d'ells procedents de Polònia.
1931: Se funda l'Irgún, un grup semblant al mencionat anteriorment, per a abonar la militància contra els àrabs.
1932: Primer partit polític palestí constituït de forma regular, el Partit Istliqlal (Independència).
1938: Les bombes de l'Irgún maten a 119 palestins. Les bombes palestines maten a 8 jueus.
1939: La Cambra dels Comuns britànica vota l'aprovació d'un Llibre Blanc que preveia la independència condicional de Palestina després de deu anys i limitava la immigració de jueus a quinze mil cada any durant els següents cinc anys.
1947: Gran Bretanya anuncia a la acabada de fundar ONU que planeja retirar-se de Palestina. L'ONU nomena un comité perquè s'ocupe de Palestina (UNSCOP), qui recomana la partició del país. El 29 de Novembre l'ONU adopta la Resolució 181 sobre la partició de Palestina. Comença l'expulsió massiva de la població àrab nativa per part dels jueus.
1948: L'Haganá mobilitza “les seues tropes”, es du a terme el Pla Dalet, el programa sionista per a la neteja ètnica de Palestina, destruint 370 pobles. Els sionistes “aclarixen” la costa, capturen les aldees al llarg de la carretera entre Tel-Aviv i Jerusalem, realitzen massacres en Deir Yassin, expulsen els palestins d'Haifa, ataquen Jerusalem, etc. Són expulsats a la força de les seues llars uns 250.000 palestins. Israel declara la seua independència davant del final del mandat britànic. El president Truman promet abonar la causa sionista i reconeix a l'Estat d'Israel. A més del Pla Dalet, es posa en marxa l'Operació Hiram per a l'expulsió de milers de palestins, 800.000 d'ells creen els camps de refugiats. L'ONU aprova la Resolució 194 sobre el dret al retorn dels refugiats palestins. Israel impedix la tornada dels refugiats.
1949: Seguixen les expulsions dels palestins, però Israel firma l'armistici amb Egipte, Líban, Jordània i Síria.
1964: Es crea a Jerusalem l'OLP (Organització per a l'Alliberament de Palestina)
1967: Guerra dels Sis Dies, Israel ocupa la resta de Palestina, a més del Sinaí egipci i els Alts del Golán sirians i part de Jordània. Hi ha 500.000 refugiats més. L'ONU aprova la Resolució 242, en la que es demana la retirada de l'exèrcit israelià dels Territoris Ocupats. Es crea el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPLP), 2 anys més tard es crearà el Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina (FDLP), una escissió de l'anterior.
1979: Israel “torna” el Sinaí a Egipte a canvi de “pau”.
1982: Israel invadix el Líban, realitzant massacres com les de Sabrà i Chatila, en les que van perir més de 2000 civils.
1987: Es produïx la 1ª Intifada, sorgint de forma popular sobretot en els camps de refugiats dels Territoris Ocupats, lluiten pedres palestines contra tancs israelians.
1993: Es firmen els Acords d'Oslo entre Arafat i Rabin.
1995: Es firmen una ampliació dels Acords d'Oslo, els de Taba, els quals no s'han dut a terme, encara que tampoc tocaven els temes crucials com són: Jerusalem, el dret al retorn dels refugiats, etc.
1996: Arafat és elegit president de l'Autoritat Palestina. A Israel és elegit Netanyahu.
2000: Trobades de Camp David. Retirada del sud del Líban per part d'Israel. Ariel Sharon visita l'explanada de les mesquites a Jerusalem, provocant la 2ª Intifada. És elegit com a Primer Ministre israelià.
2002: Sharon anuncia la construcció del Mur.
2003: Es proposa la "Hoja de Ruta", que des del primer moment va resultar inútil.
2004: Mor Arafat. L'ONU i el Tribunal de la Haya condemnen la construcció del Mur.
2005: Es produïx la retirada dels colons de Gaza, encara que es manté el control sobre la franja i les seues fronteres per l'exèrcit israelià, provocant bloquejos inhumans.
2006: Hamás, partit islamista, nascut durant la 1ª Intifada i que no reconeix a Israel com a Estat, amb forta presència en la franja de Gaza, guanya les eleccions. Es produïx un fort ofensiva contra Gaza per part dels sionistes, on resulten morts més de 300 palestins. En Cisjordania, els israelians ataquen i segresten parlamentaris i membres del govern; també invadixen i arrasen part del Líban. L'ONU aprova la Resolució 1701 per a l'enviament de tropes al Líban.
2006-2008: Tot es manté pràcticament igual, a dia de hui, a excepció que Al Fatah (partit fundat per Arafat en 1959 i principal en l'OLP, que dirigix actualment Mahmoud Abbas, i que seguix les directrius marcades pels jueus i nord-americans) se va autoproclamar representant del poble palestí (almenys en Cisjordania), continuant les conversacions amb els seus tacants, les quals no porten a cap resolució digna, i encara que el govern elegit democràticament havia sigut el d'Hamás. També la construcció del Mur es troba prou avançada, així com els punts de control de l'exèrcit israelià, que ja són edificacions i no enfonys com abans.
El que no canvia és que potser Israel està condemnat a ser per a sempre un país ple de ràbia, els actes del qual obeïxen els dictats del racisme i el fanatisme religiós, creient-se“el poble elegit” i la característica del qual és la recerca permanent de venjança per part de la seua gent.
Tampoc ha canviat el sotmetiment de la comunitat internacional cap als plantejaments sionistes.
*** Si has llegit fins ací, esperem que si: gràcies, i sobretot gràcies per col·laborar tant amb nosaltres, ja podem quasi dir que ets un membre més del Descoberta.***
El 17 de Diciembre dels 2008 ha tenido lugar en Noruega
un acontecimiento que pasará a la historia de la humanidad.
El Gran Rabino Dr. Esra Iwan Götz ha firmado un documento en el que reconoce públicamente que los Doctores judíos, y especialmente todos los oncólogos, mayoritariamente judios, efectúan a sabiendas dos tipos de tratamiento (según la religión). A los judíos se les trata según la Germánica Nueva Medicina ® y a los no judíos se les da el tratamiento oficial de tortura con quimio y morfina.
http://free-news.org/index_Novedades.htm
Los asesores de Aznar justifican la matanza de Gaza, mientras el nuevo PP habla de "horror y desproporción"
Los asesoresLa derecha ha vuelto a mostrar varias caras con motivo del ataque isralí sobre Gaza, ya que si el portavoz de Exteriores del PP en el Congreso, Gustavo de Arístegui, lamentaba su "desproporción", medios de propaganda asociados a su partido aplauden la operación. El GEES, vinculado al ex presidente Aznar y a la FAES, justifica la operación Plomo Fundido de Israel contra Gaza y la ensalza por “su gran precisión contra blancos muy selectos”. Restan importancia a las víctimas entre la población palestina atribuyéndolas a una “guerra de propaganda contra el Estado judío” a partir de “cualquier infortunada voladura, que Hamas propiciará por todos los medios, de un grupo de civiles”. En esa misma línea, el presentador del telediario nocturno de Telemadrid, Hermann Tertsch, apunta desde ABC que “todo el terrorismo islamista se arropa en civiles, cuyas muertes para ellos son una bandera” y atribuye a la “ignorancia” que se hable de ataques masivos.
leer noticia entera en
http://www.elplural.com/politica/detail.php?id=28874
Y Aznar hubo un momento en que nos represento a totdos... y tambien nos metio en una guerra contra civiles en irak
¡Menudo resumen de la historia del conflicto Palestino-Israelí que os habéis marcado!. Os habéis olvidado "convenientemente" de todas las guerras iniciadas por los árabes contra Israel. Os las recuerdo. Guera de Independencia: El 15 de mayo de 1948 fue proclamada la independencia de Israel a virtud de una resolución de las Naciones Unidas. El Estado de Israel fue reconocido por Estados Unidos, la Unión Soviética y muchos otros países. El mismo día de la retirada británica de Palestina, tropas libanesas, sirias, iraquíes, egipcias y transjordanas, apoyadas por voluntarios libios, saudíes y yemeníes, comenzaron la invasión del recién proclamado Estado judío. Israel los derrotó a todos, sino hoy no existiría. Otra guerra iniciada por los árabes que no existe en vuestro "peculiar" resumen, es la Guerra de los Seis Días (1967). El 17 de mayo de 1967, Egipto solicitó formalmente a la ONU la retirada de las tropas de interposición (UNEF), y comenzó a remilitarizar el Sinaí y la frontera con Israel. El 23 de mayo del mismo año Egipto bloqueó los estrechos de Tirán, lo que según Israel contradecía las Leyes Marítimas de la ONU y era causa de guerra como había advertido previamente. El 30 de mayo, Jordania se une a la coalición egipcio-siria. En seis días Israel las derrotó a los ejercitos de los tres paises árabes, generosamente armados por la URSS. Tras la guerra y como medida de seguridad Israel ocupó el Sinaí, los Altos del Golán, Cisjordania y la Franja de Gaza. Y por último, para "completar" vuestra peculiar historia del conflicto, os recuerdo otra guerra inicada por los árabes contra Israel. La Guerra del Yom Kipur: El 6 de octubre de 1973Egipto y Siria lanzaron una ofensiva militar por sorpresa contra Israel coincidiendo con la festividad hebrea del Yom Kipur. Israel las derrotó a ambos. Tras el acuerdo de paz con Egipto, Israel devolvió la península del Sinai a Egipto. Hoy Egipto e Israel son dos paises que viven en paz e incluso comparten intereses turísticos y comerciales. Un ejemplo que deberían seguir otros. Y tras los acuerdos con la autoridad palestina Israel devolvió la Franja de Gaza y Cisjordania a los palestinos. En el mes de diciembre el gobierno de Hamas, declarada organización terrorista por la Unión Europea, rompió la tregua que tenía con el Estado de Israel. Ahora se entiende un poco mejor vuestra historia.
¡Menudo resumen de la historia del conflicto Palestino-Israelí que os habéis marcado!. Os habéis olvidado "convenientemente" de todas las guerras iniciadas por los árabes contra Israel. Os las recuerdo. Guera de Independencia: El 15 de mayo de 1948 fue proclamada la independencia de Israel a virtud de una resolución de las Naciones Unidas. El Estado de Israel fue reconocido por Estados Unidos, la Unión Soviética y muchos otros países. El mismo día de la retirada británica de Palestina, tropas libanesas, sirias, iraquíes, egipcias y transjordanas, apoyadas por voluntarios libios, saudíes y yemeníes, comenzaron la invasión del recién proclamado Estado judío. Israel los derrotó a todos, sino hoy no existiría. Otra guerra iniciada por los árabes que no existe en vuestro "peculiar" resumen, es la Guerra de los Seis Días (1967). El 17 de mayo de 1967, Egipto solicitó formalmente a la ONU la retirada de las tropas de interposición (UNEF), y comenzó a remilitarizar el Sinaí y la frontera con Israel. El 23 de mayo del mismo año Egipto bloqueó los estrechos de Tirán, lo que según Israel contradecía las Leyes Marítimas de la ONU y era causa de guerra como había advertido previamente. El 30 de mayo, Jordania se une a la coalición egipcio-siria. En seis días Israel las derrotó a los ejercitos de los tres paises árabes, generosamente armados por la URSS. Tras la guerra y como medida de seguridad Israel ocupó el Sinaí, los Altos del Golán, Cisjordania y la Franja de Gaza. Y por último, para "completar" vuestra peculiar historia del conflicto, os recuerdo otra guerra inicada por los árabes contra Israel. La Guerra del Yom Kipur: El 6 de octubre de 1973Egipto y Siria lanzaron una ofensiva militar por sorpresa contra Israel coincidiendo con la festividad hebrea del Yom Kipur. Israel las derrotó a ambos. Tras el acuerdo de paz con Egipto, Israel devolvió la península del Sinai a Egipto. Hoy Egipto e Israel son dos paises que viven en paz e incluso comparten intereses turísticos y comerciales. Un ejemplo que deberían seguir otros. Y tras los acuerdos con la autoridad palestina Israel devolvió la Franja de Gaza y Cisjordania a los palestinos. En el mes de diciembre el gobierno de Hamas, declarada organización terrorista por la Unión Europea, rompió la tregua que tenía con el Estado de Israel. Ahora se entiende un poco mejor vuestra historia.
Publica un comentari a l'entrada