Permetiu-nos parlar d’un tema del que no haguérem dit absolutament resperò que pensem cal posar damunt la taula perquè cadascú reflexione i extraga les seues pròpies conclusions, més si cap després de llegir les afirmacions (més bé els exabruptes) que un il·lustre comunista local, amb càrrec orgànic dins del seu partit en l’àmbit municipal, llança contra un partit com el PSOE al que qualifica com a feixista, poc democràtic, especulador… i noséquantes coses més.
I ell, el gran comunista, se situa per damunt del bé i del mal, com el gran progre, com el posseïdor de la veritat absoluta que cal seguir per ser un bon esquerrà i progre. Des de seu posicionament polític dóna lliçons als altres d’ètica i de comportament. Ells, els comunistes, són sans, bona gent, saben el que fa falta per a la societat, busquen la pau, l’equilibri amb la naturalesa, són purs i honests, mai es corrompen, mai busquen el poder perquè sí. Els altres, els del PSOE, són els dolents, els falsos esquerrans, els que es corrompen (tot açò és el que ell es pensa)
Este personatge, que aludix a la llibertat d’expressió, ja ens llançà a catarrojadescoberta tot un seguit de desqualificacions precisament per donar la nostra opinió, una opinió que no li va agradar. Arribà fins i tot a clamar en foros contra nosaltres, a difamar-nos a convidar a tots que no ens llegiren. Tota una lliçò de democràcia.
També ens qualificà de feixistes i de noséquémés.
Doncs bé, si atenem a la història l’únic sistema polític que admet comparança amb el feixisme és precisament el comunisme. El sistema comunista ha fracasat allà on s’ha instaurat i encara ens queden, malauradament, alguns països comunistes on la falta de democràcia i la repressió són una constant. este senyor que va de progre per la vida i que a tots aquells que discrepen d’ell i de les seues idees els tatxa de feixistes i dretans, cal recordar-li que el comunisme (tan immaculat i pur per a ell) ha provocat al llarg de la història més de 100 milions de morts, que només en la Unió Soviètica en moriren més de 20 Milions, molts d’ells treballadors i agricultors, que els comunistes ja inventaren els camps de
concentración (els gulags) abans que els nazis…
Comunisme n’hem tingut a Camboia, a Corea del Nord, a Cuba, a Àfrica, Afganistan, Europa de l’Est… i el resultat d’eixe sistema polític és conegut de sobra.
La repressió comunista contra els anarquistes i el POUM en la guerra civil és una obvietat. L’assassinat d’AndrésNin, els excessos de Líster i el Campesino en Castella. El ministre soviètic Rosemberg assistia als Consells de ministres del govern en 1938, la policia política republicana estava controlada per la NKVD soviètica. I recordar la il·lustre frase (molt il·lustrativa) de Dolores Ibarruri: "Más vale condenar a cien inocentes, antes de que escape un solo culpable”.
Nosaltres no estem ací per a defensar el PSOE ni per parlar del PC però sí que ens dol, i molt, que es desqualifiquen amb certs termes a partits o a persones amb termes totalment fora de lloc i que no siguen capaços de mirar-se més enllà del seu melic ni d’assumir que no són ni han sigut tan purs ni tan honestos, que no estan immaculats contra els execessos del poder qèrquè el comunisme ha existit i ha existit i allà on ha funcionat el resultat ha estat horrible per a la humanitat.
Llegint a eixe senyor del PC catarrogí ens quedarem pensant què faria amb els dissidents si aconseguira el poder.
Recomanem la lectura del llibre “libro negro del comunismo” Robert Laffont, París 1997 traduït a l’espanyol per Planeta/Espasa 1998
Al igual que somos exigentes con el administrador de nuestra finca, a quien pedimos eficacia en el uso de nuestro dinero, transparencia en cómo se ha utilizado, incluso copia de los contratos y facturas, los ciudadanos debemos ser críticos y exigentes con los que nos gobiernan.
I
Entrades
