Tornem al Setembre, o abans .......

el PP privatitza la gestió esportiva

Una empresa privada gestionarà durant els pròxims 17 anys, els serveis esportius municipals a Catarroja. Així ho ha decidit l'actual equip de govern (PP-UV) que ho va adjudicar a l'única empresa que es presentà.


La UTE assumeix tots els serveis llevat de les activitats del poliesportiu. Gestionarà les del pavelló cobert -que segueix tancat a pesar d'estar acabat fa més d'un any- l'actual piscina coberta, la piscina del poliesportiu i les escoles esportives.


El PP-UV ha adjudicat la gestió a un empresa que la mesa de contractació suspèn en pràcticament tots els aspectes. Aquesta empresa, segons l'informe emès per la mesa de contratació obté un zero en quant a oferir major disponibilitat de les instal·lacions a l'Ajuntament amb caràcter gratuït i un altre zero pel que fa a l'estabilitat laboral de la plantilla. També suspèn amb un 2 en la seua proposta de tarifes i concordança amb el pla d'estabilitat i amb un 3 respecte a l'oferta d'un major horari d'obertura al públic.


El resultat de la votació va ser el següent:
Vots a favor: PP-UV
Vots en contra: PSPV-PSOE, EUPV
Abstencions: Bloc i Grup de no adscrits

el PP, únic partit que no s'oposa a la setmana laboral de 65 hores

En la platja, a la piscina, en les terrasses de nit... sents algun comentari del què passarà amb el tema de la jornada laboral de les 65 hores.
Algú diu: -ara a currar 65 pel mateix preu…-

En la Descoberta vos informem en relació a aquest tema que a molts preocupa. I és que no és per a menys.

En el passat ple del 30 de Juny el PSPV-PSOE i EUPV van presentar dues mocions de rebuig a la directiva europea que pretén ampliar la jornada laboral a 65 hores.

Els socialistes van demanar en la seua proposta d'acord que l'Ajuntament de Catarroja sol·licitara als Grups polítics del Parlament Europeu que amb el seu vot rebutjaren dita directiva la qual permet estendre a 65 hores la jornada laboral en la Unió Europea.

En la mateixa línia de rebuig va presentar la moció Esquerra Unida, que a més va sol·licitar que s'instara a les Corts Valencianes i al Govern Espanyol a rebutjar aquesta directiva.

Fins ací tots créiem que es podia haver arribat a un acord i votar una esmena conjunta. Però estàvem molt lluny d'això. El PP tenia ganes de crispar i com sempre de culpar de tots els mals al president Zapatero.

El portaveu popular Francisco Guillem es va encabotar que constara en l'acord que el ministre espanyol de treball i assumptes socials es va abstindre (com si ahí s'acabara la història).

La contrarietat i l'absurd va arribar quan el portaveu popular va demanar que en l'acord constara el següent:
- sol·licitar al senyor Zapatero, president del govern espanyol que rebutge amb energia dita directiva. Directiva que havia d'haver votat en contra el ministre de treball i assumptes socials.

Doncs bé, ahí va el sentit comú i la realitat:
El govern socialista d'Espanya està sent un dels grans opositors de l'ampliació de la jornada laboral a 65 hores. En els últims mesos ha perdut el suport dels governs conservadors de França i Itàlia, amb els que havia bloquejat en diverses ocasions la reforma.

Miguel Ángel Moratinos, ministre d'Assumptes Exteriors: El Govern espanyol rebutja la directiva europea.

Celestino Corbacho, ministre de Treball i Immigració, Europa patiria un "retrocés" en la seua agenda social amb aquesta mesura que acosta Europa "més al segle XIX que al segle XX".

Gaspar Llamazares, coordinador general de IU: aquesta directiva és "un escàndol" que nega "la pròpia història política i social de la Unió Europea".

Elena Valenciano, secretària de Relacions Internacionals del PSOE: aquesta directiva és "retrògrada" i un "atemptat" als drets dels treballadors.

La verdadera cara del PP:
Tots els partits polítics, excepte el PP, consideren que l'acord aconseguit pels ministres de Treball de la Unió Europea (UE) per a ampliar la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores setmanals suposa un retall social.
I el que hauria de saber el PP de Catarroja:
La proposta haurà de ser aprovada pel Parlament Europeu per a la seua entrada en vigor.

Així doncs, com s'atrevix la dreta del nostre poble a dictar el que ha de votar el ministre de treball i amb quina cara li demanen al president del govern espanyol, Jose Luis Rodriguez Zapatero, que s'opose a aquesta directiva, quan són ells, els senyors del PP, els únics en defendre-la i en donar arguments perquè es puga aprovar.
Increïble però cert.

Fonts: Público.

I enquesta: Quina és la teua ideologia?

Al fil del record de tots aquells que van lluitar per una societat de llibertats i justícia, lluita que a molts d'ells els costà inclús la vida, a Catarroja Descoberta ens preguntem si en aquestos temps de "partits màrqueting" i de "governs imatge" en què moltes vegades no saps molt bé en el míting que t'has ficat, ens qüestionem com déiem si eixes ideologies movilitzadores i transformadores de la societat estan passant a formar part de la història.

La tecnocràcia i la despersonalització política va sent cada vegada més el pa nostre de cada dia.
Existix encara la consciència de classe? Quins són els reptes de l'esquerra? Què és l'esquerra hui en dia? I la dreta? El liberalisme o social-liberalisme es la doctrina de la globalització, la doctrina del futur? Que trobem en el tan preat i adorat centre? Qué és el centre? Governar és gestionar impostos i fer-ho "bé"?

Podria aplegar el moment en que prescindirem dels polítics i tan sols necessitarem gestors a les administracions?

Què opina la societat catarrogína d'aquest assumpte.

El debat queda obert...

memòria: fa 69 anys...

En la matinada del 5 d'agost de 1939, junt a la tàpia del cementeri de l'Almudena de Madrid, a 500 metres de la presó de Las Ventas, van ser afusellades Las Trece Rosas.

Carmen Barrero Aguero (20 anys, modista). Militant del PCE. Després de la guerra va ser la responsable femenina del partit a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Martina Barroso García (24 anys, modista). A l'acabar la guerra va començar a participar en l'organització de les JSU de Chamartín. Anava a la Ciutat Universitària quan va ser detinguda.

Blanca Brisac Vázquez (29 anys, pianista). La major de les tretze. No tenia cap militància política. Era catòlica i votant de les dretes. Va ser detinguda per relacionar-se amb un músic pertanyent al Partit Comunista.

Pilar Bueno Ibáñez (27 anys, modista). A l'iniciar-se la guerra es va afiliar al PCE i va treballar com a voluntària en les cases-bressol (on s'arreplegava a òrfens i a fills de milicians que anaven al front). Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Julia Conesa Conesa (19 anys, modista). Es va afiliar a les Juventudes Socialistas Unificadas a finals de 1937. Va ser detinguda al maig de 1939 sent denunciada per un amic del seu company sentimental. La van detindre cosint en sa casa.

Adelina García Casillas (19 anys). Militant de les JSU. Filla d'un guàrdia civil viudo. Li van manar una carta a sa casa afirmant que només volien fer-li un interrogatori rutinari. Es va presentar de manera voluntària, però no va tornar a sa casa. Va ingressar a la presó el 18 de maig de 1939.

Elena Gil Olaya (20 anys). Va ingressar en les Juventudes Socialistas Unificadas en 1937.

Virtudes González García (18 anys, modista). En 1936 es va afiliar a les JSU. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939 denunciada per un company seu baix tortura.

Joaquina López Laffite (23 anys). Al setembre de 1936 es va afiliar a les JSU. Va ser denunciada per Severino Rodríguez (número dos en les Joventuts Socialistes). La van detindre el 18 d'abril de 1939 en sa casa, junt amb els seus germans.

Dionisia Manzanero Salas (20 anys, modista). Es va afiliar al Partit Comunista a l'abril de 1938. A l'acabar la guerra va ser l'enllaç entre els dirigents comunistes a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Victoria Muñoz García (18 anys). Es va afiliar amb 15 anys a les Juventudes Socialistas Unificadas. Va arribar detinguda a Las Ventas el 6 de juny de 1939.

Luisa Rodriguez de la Fuente (18 anys, sastressa). Va entrar en les JSU en 1937 sense ocupar cap càrrec. Li van proposar crear un grup, però no havia convençut a ningú més que al seu cosí quan la van detindre. A l'abril la van traslladar a Las Ventas, sent la primera de Las Trece Rosas a entrar en la presó.

Ana López Gallego (21 anys, modista). Militant de les Juventudes Socialistas Unificadas. El seu nóvio, que era comunista, li va proposar anar-se'n a França, però ella va decidir quedar-se amb els seus tres germans menors. Va ser detinguda el 16 de maig. Ana no va morir en la primera descàrrega i va preguntar "Es que a mi no me matan?".

memòria: fa 69 anys...

En la matinada del 5 d'agost de 1939, junt a la tàpia del cementeri de l'Almudena de Madrid, a 500 metres de la presó de Las Ventas, van ser afusellades Las Trece Rosas.

Carmen Barrero Aguero (20 anys, modista). Militant del PCE. Després de la guerra va ser la responsable femenina del partit a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Martina Barroso García (24 anys, modista). A l'acabar la guerra va començar a participar en l'organització de les JSU de Chamartín. Anava a la Ciutat Universitària quan va ser detinguda.

Blanca Brisac Vázquez (29 anys, pianista). La major de les tretze. No tenia cap militància política. Era catòlica i votant de les dretes. Va ser detinguda per relacionar-se amb un músic pertanyent al Partit Comunista.

Pilar Bueno Ibáñez (27 anys, modista). A l'iniciar-se la guerra es va afiliar al PCE i va treballar com a voluntària en les cases-bressol (on s'arreplegava a òrfens i a fills de milicians que anaven al front). Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Julia Conesa Conesa (19 anys, modista). Es va afiliar a les Juventudes Socialistas Unificadas a finals de 1937. Va ser detinguda al maig de 1939 sent denunciada per un amic del seu company sentimental. La van detindre cosint en sa casa.

Adelina García Casillas (19 anys). Militant de les JSU. Filla d'un guàrdia civil viudo. Li van manar una carta a sa casa afirmant que només volien fer-li un interrogatori rutinari. Es va presentar de manera voluntària, però no va tornar a sa casa. Va ingressar a la presó el 18 de maig de 1939.

Elena Gil Olaya (20 anys). Va ingressar en les Juventudes Socialistas Unificadas en 1937.

Virtudes González García (18 anys, modista). En 1936 es va afiliar a les JSU. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939 denunciada per un company seu baix tortura.

Joaquina López Laffite (23 anys). Al setembre de 1936 es va afiliar a les JSU. Va ser denunciada per Severino Rodríguez (número dos en les Joventuts Socialistes). La van detindre el 18 d'abril de 1939 en sa casa, junt amb els seus germans.

Dionisia Manzanero Salas (20 anys, modista). Es va afiliar al Partit Comunista a l'abril de 1938. A l'acabar la guerra va ser l'enllaç entre els dirigents comunistes a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Victoria Muñoz García (18 anys). Es va afiliar amb 15 anys a les Juventudes Socialistas Unificadas. Va arribar detinguda a Las Ventas el 6 de juny de 1939.

Luisa Rodriguez de la Fuente (18 anys, sastressa). Va entrar en les JSU en 1937 sense ocupar cap càrrec. Li van proposar crear un grup, però no havia convençut a ningú més que al seu cosí quan la van detindre. A l'abril la van traslladar a Las Ventas, sent la primera de Las Trece Rosas a entrar en la presó.

Ana López Gallego (21 anys, modista). Militant de les Juventudes Socialistas Unificadas. El seu nóvio, que era comunista, li va proposar anar-se'n a França, però ella va decidir quedar-se amb els seus tres germans menors. Va ser detinguda el 16 de maig. Ana no va morir en la primera descàrrega i va preguntar "Es que a mi no me matan?".

qui té la culpa?

Què passa en l´Ajuntament de Catarroja amb els seus treballadors i treballadores? Per quina raó es produïxen tantes baixes i accidents laborals? La situació sembla que és tan greu que fins i tot el Director General de Treball, Cooperativisme i Economia Social ha enviat un escrit a l´Ajuntament referent a l´índex d´incidències d´accidents amb baixa en jornada laboral.

Davant esta situació l´Ajuntament ha decidit contractar un Tècnic de Protecció de Riscos Lalorals encara que des de catarrojadescoberta pensem que més que un tècnic de protecció de riscos laborals hauríem de canviar d´alcalde.

Tanta baixa laboral i tanta depressió no és normal en una Ajuntament que ens ven tanta modernitat, amb una suposada gestió tan excel.lent i amb una teòrica organització laboral tan potent i tan pionera. Quan van a recollir els premis de qualitat i futur o van a donar cursets posant-se com a exemple de la gestió ben feta, expliquen per quina raó tenen tants treballadors amb problemes de salut, tants accidents laborals i tantes depressions?

Quin serà el problema: l´alcalde, el director gerent o tal vegada l´aigua potable?