dimecres, 15 de juliol de 2009

marieta,marieta, que estic en el primer escaló...

Lo bó que té ser pobre, però honrat, és poder dormir tranquil toootes les nits.
De segur que aquesta nit els mal sons d'alguns polítics tenen com a musiqueta de fons aquella història de por que ens contàven quan erem xicotets i que deia: "marieta, marieta, estic en el primer escaló..." uf, quina por passavem sobre tot quan tan sols quedaven uno ó dos escalonets.

Com ara ja és tard us deixe un audio d'aquesta colla parlant sobre la formula 1: "aquí hay pelas para todos una pastuqui importante.."

Amics, ara si que vaig a dormir plàcidament.... "francisco, francisco, estic en el primer escaló.... " Buuu

3 comentaris:

Jo m'ho pase per l'arc de Sant Martí ha dit...

Jajaja molt bó! Què va dir el Molt Deshonrat Francisco Camps? Que quedaven un o dos escalonets...? Pues Francisco... dos o tres escalonets i... Ja te tinc Marieta! Una abraçada ben forta Descoberts ;-)

Pedro ha dit...

I aviat tindrem el segon...
Tindrem que portar-li anchoves al molt honorable perque no passe fam al juí.

Rita la hambrienta ha dit...

El Molt Francisco Camps ja reb anxoves del president de Cantabria. Que menje que està pasaet el pobre de tant de nerviós. A la que no li regalen és a Rita. En lo fartonota que és també voldrà la seva ració...