meninfotisme popular. el P.I.V.

El Perfecte Idiota Valencià
Una de les característiques més notables del Perfecte Idiota Valencià és la seua impermeabilitat intel·lectual a tota evidència.
El PIV és teòricament un demòcrata però ni s'indigna amb el que la premsa caritativament anomena "el cas Fabra" ni protesta perquè milers de xiquets es vegen obligats a estudiar en barracons, per posar dos exemples infamants amb què convivim a diari.
El PIV ha interioritzat el meninfotisme no com un dret o una desequilibrada manera de ser sinó com una envejable virtut individualista. Càndid, egoista i acomplexadament provincià, elP.IV es commou amb la visita d'un Papa a València -sobre la qual no demana comptes als seus governants-, però, al mateix temps, ni se li passa pel cap manifestar-se al carrer per a exigir l'esclariment d'un dels accidents de metro més luctuosos de la història que es va cobrar la vida de 43 éssers humans.

El PIV mai demana responsabilitats. Mai contrastaria una notícia emesa per Canal 9.
El PIV no participa en organitzacions veïnals.
El seu activisme ciutadà es concentra en el seguiment de l'evolució del València C.F., en les falles i la resta de saraus populars.
Si al PIV, ja l'embogien les paelles gegants, muntatges com la Copa de l'Amèrica o la construcció d'un circuit urbà de F-1 li omplin d'un legítim orgull que vagament identifica amb el"progrés" de la retòrica governativa autonòmica i local.
El PIV mai xafa un museu, no llig llibres, ni perd un segon en comparar les promeses electorals amb els fets objectius.
Al PIV no li preocupa el funcionament de les institucions, ni la seua escasa transparència, ni l'autoritarisme i la xarrameca dels seus governants, ni la doble moral d'estos, encara que, a causa del seu pur complex provincià, el P.IV estiga disposat a creure en consignes irracionals com la que "el govern central odia els valencians".
Al PIV tampoc li interessa l'estat actual de la sanitat, ni el de les Universitats, ni si funcionen o no les polítiques de protecció social.
El PIV és un element extremadament mal·leable. Si políticament l'humilien, és obsecuent; si l'utilitzen, conseqüent, encara que ignore ambdós coses.
Conscients del transcendental valor del seu vot cada quatre anys, els nostres actuals governants solen referir-se al P.IV en plural com "el poble valencià" o "els nostres ciutadans", encara que, segons veig, excepcionalment i amb el propòsit d'obtindre el major rendiment d'una nauseabunda campanya.

FONT:http://www.testigoaccidental.com/2008/10/el-perfecto-idiota-valenciano.html