Al fil del record de tots aquells que van lluitar per una societat de llibertats i justícia, lluita que a molts d'ells els costà inclús la vida, a Catarroja Descoberta ens preguntem si en aquestos temps de "partits màrqueting" i de "governs imatge" en què moltes vegades no saps molt bé en el míting que t'has ficat, ens qüestionem com déiem si eixes ideologies movilitzadores i transformadores de la societat estan passant a formar part de la història. 
La tecnocràcia i la despersonalització política va sent cada vegada més el pa nostre de cada dia.Existix encara la consciència de classe? Quins són els reptes de l'esquerra? Què és l'esquerra hui en dia? I la dreta? El liberalisme o social-liberalisme es la doctrina de la globalització, la doctrina del futur? Que trobem en el tan preat i adorat centre? Qué és el centre? Governar és gestionar impostos i fer-ho "bé"?
Podria aplegar el moment en que prescindirem dels polítics i tan sols necessitarem gestors a les administracions?
Què opina la societat catarrogína d'aquest assumpte. El debat queda obert...
Entrades
14 comentaris:
Jo no crec que hagen mort les ideologies. Pense que qui ha mort o està comatosa és la ment de la societat que està apardalà i pasa de tot. I alguns polítics que agafen el sillonet i també s'apardalen uns amb les butxaques plenetes i altres per aborriment i apatia. Falta passió.
Jo d'esquerres!
Cuanto más desideologizada esté la sociedad más factible un gobierno de derechas. Cuanto más cale la idea de "todos son iguales" más factible que gobierne la derecha. Cuanto más cale la idea de que lo único que importa es la gestión más factible un gobierno de derechas. Y si eso es cierto peus sustituyamos los políticos por los gestores, no? o planteemos un gobierno como la Utopia de Platón.
Yo me sigo considerando de izquierdas.
Hola a tod@s. En primer lugar felicitaros por el blog, he llegado hoy de la mano de una buena amiga y me gusta lo que leo. Aunque se os ve el plumero rojillo... Partiendo de la base que aunque vivo en Catarroja pero paso bastante de la política local sólo diré que veo que cuando en un ayuntamiento manda el PP o el PSOE con mayoría las diferencias ni se notan. Ambos privatizan la gestión de los servicios, los dos están a favor del crecimiento urbanistico y los mensajes de igualdad y libertad de derechos me suenan iguales. Que pasa cuando un partido de izquierdas llega al gobierno? Y sí, creo que cada vez está calando más eso de que todos los políticos son iguales y viven en su mundo, en otro mundo. A pesar de todo a las próximas votaré al PSOE en Catarroja, porque lo que nos gobierna aqui... telita marinera...
Crec que dels partits grans (pp-psoe) sí que es pot dir que són iguals. Perquè juguen en la mateixa divisió, i aspiren a guanyar la lliga. En el moment en que els polítics veuen governar com a guanyar, les ideologies passen a segon pla, perquè en conter de fer les propostes que consideren bones per a dur endavant un poble (o ciutat o país, o estat), ofereixen el que creuen que els donarà més vots. Potser que els partits xicotes, els que només aspiren a tindre un regidor o dos per a tindre alguna força al govern, són més lliures a l'hora de fer propostes basant-se en la seua ideologia i no en el que els diga el seu assessor o expert en marketing.
Claro que existen las ideologías, y no me creo que el pp y el psoe sean lo mismo, si no, se habrían unido ya en un único partido. Puede ser que visto desde posiciones radicales parezcan lo mismo, pero de los dos partidos, cuál hace una política social? y cuál aparece en los periódicos constantemente por estar envuelto en casos de corrupción? Cuál nos mete a la iglesia hasta en la sopa y se gasta nuestro dinero en visitas del papa, monumentos para el papa, etc? Puede que las ideologías no sean tan ferviente como en tiempos más revueltos, en los que hay una guerra reciente, etc. pero aún confío en que existen y marcan las diferencias esenciales de dos líneas políticas que se aproximan al centro pero que, espero, nunca converjan.
Lo que pasa es que la sociedad se ha vuelto cada vez más consumista y artificial, vamos de cabeza al liberalismo más individualista y salvaje, donde sólo importa optimizar ganancias. Si la sociedad es así, no podemos pretender que quien la gobierne lo haga con ideologías, sino enseñándoles caramelitos: aga para todos, cheques bebé... y desacreditando todo lo que hace el que gobierna, aunque quien lo critique hiciera lo mismo en el gobierno. Los ciudadanos sólo somos votantes, el jurado de sus juego, de su espectáculo, el que dará el premio a uno o a otro. Y si algún político se atreve a intentar ganar con su ideología, no se comerá una rosca, porque a la sociedad no le importan las izquierdas o las derechas, y votará al partido que mejor se sepa vender, igual que compra el producto que anuncia por la tele el famoso de turno.
El blog dóna gust. Molt bones entrades, comentaris prou sensats. Val la pena entrar i comentar. He llegit els anteriors comentaris sobre este tema i tenen molt de trellat.
Les meues felicitacions. Porteu 67 visites hui! Hui que és 4 d´agost. Vos esteu convertint en un referent de la política local.
Entenc que açò li pique a més d´u però és una realitat. En estos moments hi ha més gent que llig la notícia d´este blog que alguns mitjans de comunicació.
Ah, i he fet la comprovació per vore si cada vegada que entre me marca com a visita nova (com passa en altres blogs) i no. Una vegada entre ja no torna a marcar-me una nova visita. És a dir, el compte de les visites és real!.
Enhorabona. ës la primera vegada que entre però crec que vos consultaré més vegades des de la platja.
Al cap i a la fi es de veres q necessitem uns bons gestors a les administracions, açò es fundamental, la diferència entre Esquerra i Dreta es on destinen els beneficis recaudats, i mentres els primers, l’Esquerra, utilitzen el benefici en pro de la societat, les despeses socials, la redistribució dels beneficis per ajudar als + desfavorits intentant igualar a tots, per això es el partit de la classe obrera, els segons, la Dreta, atribueixen el benefici a la empresa q el guanye, obrint així cada vegada + la diferència entre rics i pobres, si vols alguna cosa: la pagues, així els rics es fan + rics i els pobres es fan + pobres, es el partit de les multinacionals, el súmun del marketing, de les estratègies de venda, son les que financien la dreta i tan els dona vendre sorra al dessert, com vendre un partit de dretes a la classe treballadora.
Muchas preguntas, a las cuales es dificil dar una respuesta. Las ideologías no han muerto, pero se evuelven. De hecho una ideología es un conjunto de ideas, que uno tiene que plantearse si comparte o no y cuanto, en el momento que se ponga la pregunta "de qué color soy yo?".
La respuesta (rojo, negro, verde, azul, rosa, arcoiris...) no sé si se puede dar mirando a los partidos políticos; muchas veces no. Por otro lado, la política es la única forma en que las ideas se pueden transformar en la práctica.
Almenos, hasta que las ideas no entren en conflicto con los problemas de siempre (en general los problemas socio-económicos), y (desafortunatamente) con el deseo de los políticos de continuar en sus cargos. Aquí está el límite dónde chocan las ideas con la realidad. Y el choque es más fuerte cuanto más las ideas son radicales. Por eso suele ganar la moderación, porqué se pueden introducir ideas no radicales y al mismo tiempo evitar perder electores. Esto es lo que hacen la mayoría de los grandes partidos en el mundo occidental. Pero hay que subrayar que hay unos puntos que carácterizan uno respeto a otro (por ejemplo el centro-izquierda es más láico y invierte más en el social).
Porqué la izquierda (entendida como los pequeños partidos a la izquierda de las grandes fuerzas políticas) está desapareciendo? Simplemente porqué los grandes partidos más céntricos se han apropiado de las temáticas más "vendibles" al electorado moderado.
La izquierda suele carácterizarse con temas que la mayoría de la gente no percibe como problemas tangibles o amenazas inmediatas, por ejemplo: la globalización, la política exterior, el colectivismo Por otro lado la extrema derecha padece el mismo problema (la que está a la derecha de los partidos de centro-derecha): se carácteriza por ser xenófoba, ultranacionalista.
Aunque sea opinión difusa que los partidos poco pueden cambiar en sentido económico, y que tienen que conformarse a lo que hay, no estoy completamente de acuerdo. Es verdad que la fuerza de los estados en sentido económico es cada vez menor, un poco porqué por ejemplo en europa hay que ajustarse a reglas sobrenacionales, y porqué hay factores que afectan a todos como el precio de las materias primas. Pero la economía es como el ecosistéma de la sociedad, se puede hacer mucho y no cambiar nada, o hacer poco y a lo largo cambiar mucho.
Governar no es sólo administrar. Governar un barco es darle un rumbo, administrarlo es hacer que no se hunda. Por otro lado, es imposible governar sin administrar.
Administrar sin governar nos dejaría una sociedad inmobilizada, que no evoluciona.
Jo pense que mentres existisca un ser humà alienat en la misèria i capaç de pensar i analitzar la realitat i les causes que la motiven i mentres hi haja un altre ser humà disposat a utilitzar les persones en el seu favor i per a aconseguir els seus interessos, com si foren coses i instruments despersonalitzats, existiran les ideologies. Estic convençuda que mentres hi haja pobresa, explotació, misèria, desigualtat, injustícia i opressió en el món, existirà per força la ideologia d'esquerres, única ideologia capaç de resoldre tot açò; i per la mateixa raó, però per a sostindre totes eixes coses, existirà també la ideologia de dretes que és la que ho causa i propícia.
Altra cosa és si els partits que s'anomenen d'esquerres són realment d'esquerres.
Pense que en alguns assumptes sí en altres deixen prou que desitjar.
La ideologia d'esquerres tal i com jo la veig avui en dia, veu al ser humà com a depositari de drets i digne de respecte. El veu com una persona que té dret a la vida en llibertat, al treball digne, a una ensenyança pública i laica, no doctrinària que li permeta una igualtat d'oportunitats real, el dret a una sanitat pública universal gratuïta i de qualitat, el dret a ser respectat (respectat amb majúscules, allò qque predica i no fa la dreta) i el dret a què siga el ciutadà el que gestione aquestos drets amb la participació de tota la comunitat en benefici del bé i de l'interés comú.
Finalment l'esquerra veu al ciutadà com una persona que té dret a poder conéixer i analitzar la realitat que li circumda, sense enganys ni manipulacions de cap tipus, que té dret a la cultura i a expressar-se com decidisca fer-ho.
I per a acabar diré que la ideologia d'esquerres no sols no ha mort, sinó que segueix viva i gaudix de bona salut gràcies a les persones que en ella creguem, per més que la praxi i la materialització d'aquesta ideologia es faça difícil i que s'haja intentat una vegada i una altra matar-la i boicotejar els intents de posa-la en marxa.
Salut!
mireu si hi ha o no hi ha ideologies
http://www.publico.es/124966/pp/unico/partido/opone/65/horas/semanales
amb el PP anem arrere com els cangrejos
Desde el PSOE, la secretaria de Relaciones Internacionales, Elena Valenciano, dijo que la ley de las 65 horas era "retrógrada" y un "atentado" a los derechos de los trabajadores.
Alé peperos y otros peros a tragaros vuestras palabras.
Ahí el PSOE dando el callo!!!
La ideologia de dretes ens veu com un instrument per a aconseguir els seus fins, i li interessa que l'instrument no pense, no es forme, no emeta juís ni destorbe als seus plans i projectes. La ideologia de dretes posa lo privat per damunt de lo públic, i l'únic criteri que té és mercantilista. Amb la dreta hi ha un augment desproporcionat de la riquesa del propietari i un augment de la desigualtat. L'objectiu de la ideologia de dretes és la riquesa privada. No hi ha un altre. I això provoca desigualtat, pobresa, especulació, explotació, el neocolonialisme dels països desfavorits, cada vegada més pobres i més hiperhipotecats plens de misèria i de fam. Per a tot açò, la ideologia de dretes es val del control totalitari que fa de les institucions, de models masclistes com la família patriarcal (com a única i verdadera), la religió i altres. La ideologia de dretes actual, centrada en el neocapitalisme, el neoliberalisme, la falsedat de la globalització, el pensament únic i totalitari, i les fal·làcies del terrorisme, les guerres preventives... només analitza els problemes en funció dels mercats i del consum, sense parar-se en l'anàlisi de les causes i de les realitats.
De manera que, al meu parer, no és cert que les ideologies hagen desaparegut o mort i que evidentment no és el mateix la dreta que l'esquerra.
Publica un comentari a l'entrada